UNA LLUITA, UNA DANSA, UN ESPORT...
La capoeira és una manifestació afro-brasilenya que barreja elements de dansa i lluita, juntament amb instruments musicals provinents de diferents països i cultures, influenciats pels contactes amb tribus indígenes, africanes i el propi home blanc. Es diu que la capoeira va arribar al Brasil, donada l’ànsia de llibertat que tenien els esclaus de l’Àfrica Occidental -majoritàriament d’Angola- portats a aquella terra pels colonitzadors portuguesos.
Aquests, necessitaven de mà d’obra per les plantacions de canya de sucre, cotó, cafè i tabac, i amb els indígenes no se’n van sortir. Llavors, els africans nouvinguts van portar la seva cultura y la seva religió en balls, coneixements de plantes, tecnològia, metal·lurgia, rituals, etc... El seu cos era l’arma, ja que no podien lluitar contra els seus opressors de cap més altra manera.
Els esclaus tenien com a mestra la pròpia naturalesa, tot fixant-se en els cops, salts i moviments dels animals i que posaven de manifest en jocs i competicions, en moments cerimonials i de rituals. Passat el temps, els colonitzadors es van adonar del poder fatal que tenia la capoeira i altres manifestacions africanes, raó per la qual la van prohibir.
Al 1888 va ser abolida l’esclavitud i molts esclaus van ser llençats a les ciutats sense feina i la capoeira va ser un dels mitjans de subsistència. Va arribar a ser llavors considerada un crim i estava penalitzada la seva pràctica amb fins i tot la presó. Al 1953 el govern de Brasil va decidir liberalitzar-la i avui en dia s’ensenya als col·legis i a la majoria dels països del món.
La capoeira està basada en l’agilitat, l’equilibri, la flexibilitat i els moviments amb molta coordinació i música. Hi ha historiadors que diuen que en aquesta dansa s’imita al jaguar per la seva manera cautelosa i a la vegada explosiva d’atacar, a l’aranya per com embolcalla a la seva presa per tots cantons, al mico pels salts, i a la guineu per com enganya a l’enemic.
Igualment, és un aprenentatge d’una nova cultura i un idioma d’una manera força engrescadora. Ajuda en la formació de la persona i es poden extreure lliçons per la nostra vida personal. Fomenta el treball en grup.
Donat que la capoeira és un esport on no existeixen diferències respecte al sexe i a l’edat, és una activitat òptima pel desenvolupament i aprenentatge dels nens i adolescents, afavorint el respecte i la col·laboració mútua al temps que aprenen a expressar-se física i artísticament.
Un tipus de capoeira és la capoeira Angola, manifestació de l’Àfrica Bantú a Brasil. Conserva la seva essència en el N’golo, un ritual de paisatge de la vida adulta, on les joves són disputades entre els joves guerrers de les tribus: el que millor es destaqui tindrà el dret d’escollir la seva esposa entre totes sense el pagament de la dot matrimonial...
Caracterització de la Capoeira Angola
El Capoeirista Angoleiro busca compondre els seus moviments amb els moviments del seu adversari tot intentant generar un joc associat, com una unitat. Al ritme de la música utilitza moviments expressius, variats i al mateix temps que funcionals. Els moviments dels jugadors ofereixen una gran llibertat i varietat de recursos aplicables a les diverses situacions del joc, que es desenvolupa com una trama amb diferents paisatges. El capoeirista demostra la seva superioritat a l’espai de la roda, portant al seu adversari a la confusió amb el perill i complexitat dels seus moviments.
És un joc d’estratègia en el que les peces a moure’s són les parts del propi cos. Es juga d’acord a la música que està sent interpretada per la bateria o orquestra, amb el sentiment dels versos que estant essent entonats pels cantors.
Dins dels beneficis que pels nens té la capoeira, cap destacar les següents:
- Fomenta la creativitat
- Desenvolupa el ritme, el sentit de la música i l’expressió corporal. Es toquen instruments com el berimbau,el pandeiro l’agogo, l’atabaque...
- Treballa el cos. la seva flexibilitat, l’equilibri i la coordinació motora
- Afavoreix la concentració, l’atenció i la disciplina
Quan en parlem d’adolescents, també es poden donar d’altres beneficis com ara el fet d’introduir-los en un esport i un entorn diferent (lluny de comportaments de risc en aquestes edats tan complicades...) on sense adonar-se’n aprenen a respectar a l’altre, a tenir necessitat d’aquest altre per poder progressar, a valorar-se, a tolerar, a aprendre i a ensenyar. Treballant el cos i la ment, es desenvolupa una filosofia on el objectiu és el benestar personal on cadascú es troba a sí mateix.
A la nostra ciutat son diverses les possibilitats que podem trobar per atansar-nos a aquest esport ja siguem grans o petits: escoles específiques per a la seva pràctica, grans gimnasos i de barri, centres cívics... Hi ha tot un moviment darrere d’aquest esport, lluita o dansa, que fa que un diumenge qualsevol tot passejant per la Ciutadella o les platges de Bogatell us trobeu un seguit de gent practicant-lo.
Us animem a veure’l qualsevol dia que us vingui de gust: us ben assegurem que és tot un espectacle!!!
Jordi
Professor Cebolinha
Alumne de Mestre China des del 2002
Tècnic en animació d'activitats físiques i esportives
